Dissertació filosòfica sobre Hobbes i Locke

Hobbes, Locke i Rousseau

Estat de natura

Hobbes

• Caos, en què la competència i la desconfiança mútua prevalen.
• Guerra de tots contra tots.
• “Homo homini lupus”

Locke

• Estat de llibertat i cooperació on la raó i la llei natural poden guiar la interacció humana.
• Drets naturals, incloent el dret natural de jurisdicció i la propietat privada.

Rousseau

• Estat idíl·lic d’harmonia i fraternitat, on la desigualtat sorgeix amb la propietat privada i la civilització.

Contracte social

Hobbes

• Renúncia incondicional als drets individuals en favor d’un monarca absolut que té un poder il·limitat per mantenir l'ordre i prevenir el retorn a l'estat de la natura.

Locke

• Cessió dels drets individuals condicionada a l'eficàcia del poder per protegir i coordinar als ciutadans.
• Rebel·lió legítima en cas d’inoperància o corrupció del poder.

Rousseau

• Els individus es comprometen a sotmetre’s a la Voluntat General a canvi de poder participar-hi.
• La Voluntat General busca el bé comú.

Poder constituït

Hobbes

• Leviatà (monarca absolut) que garanteix la seguretat i l'estabilitat social.
• Poder centralitzat i fort, destinat a evitar el caos i l'anarquia.

Locke

• Monarquia parlamentària.
• Democràcia representativa.
• Poder limitat del govern, basat en l’Imperi de la llei i el parlamentarisme.

Rousseau

• República.
• Democràcia directa.
• Poble sobirà legisla a través de la Voluntat General.

Què és una dissertació

Una dissertació és l'exposició d'una opinió fundada i raonada sobre un tema concret, en què cal:

• Expressar una opinió, que no és pas manifestar un mer parer.
• L'opinió que defenseu ha de ser pròpia, no aliena.
• És important fonamentar la vostra opinió en grans autors.
• La clau de tot plegat és una bona argumentació.

Quin és l’autèntic estat de naturalesa de l’ésser humà? És possible respondre científicament aquesta pregunta?

L'estat de naturalesa de l'ésser humà és encara un tema de debat entre filòsofs, el qual el podríem definir com una situació hipotètica de modus vivendi dels éssers humans sense normes dins d’una comunitat. És per això que els pensadors Hobbes i Locke han ofert perspectives oposades sobre aquesta qüestió. D’una banda, per al filòsof Hobbes, l'estat de naturalesa es caracteritza per la por i la inseguretat i ell l’associaria al caos per la falta de lleis i figures d’autoritat, en què els humans competirien per recursos, vivint en una guerra de tots contra tots, en què la vida podria esdevenir “solitària, pobra, desagradable, bruta i curta”.

D’altra banda, per al filòsof Locke, aquest estat l’associaria a un pensament més optimista, perquè ell és del parer que els humans són capaços de respectar els drets fonamentals dels altres, com ara la vida, la llibertat i la propietat. A més a més considera que, tot i que poden sorgir conflictes de poder, la majoria d'humans viurien en pau, gràcies a la seva capacitat de raonar i d’autorganitzar-se sense necessitat d'un poder absolut.

Malgrat que no tenim exemples de societats que hagin experimentat en el temps un estat pur de natura, tampoc podem afirmar que sigui quelcom que no funcioni, ja que els humans no han de ser dolents per natura, sinó que poden arribar a absorbir coneixements com esponges, així com vivències i que aquestes ens puguin definir com a persones.

Ara bé, tot i les diferències de pensament entre Hobbes i Locke, és difícil respondre científicament aquesta qüestió, ja que l'estat de naturalesa és una construcció més aviat teòrica, que no pas un fet palpable i comprovable empíricament. Soc de l’opinió que potser el contracte social plantejat per Locke seria el que millor s’adaptaria a l’estat de natura, ja que elimina el problema inicial que es basa en què només una persona concentri tot el poder i no es tingui llibertat d’opinió, com també que el poder es reguli, traient-li la capacitat de fer el que vulgui.

És veritat que si es planteja aquest contracte social es pot arribar a perdre la llibertat econòmica i social que hi hauria en l’estat de naturalesa exempt de poder. Tanmateix, els tres drets fonamentals anomenats anteriorment es complirien, a diferència que amb el poder absolut, tanmateix, es podria garantir que si aquest sistema no arribés a funcionar i el poder es tornés corrupte, segurament es produiria una rebel·lió legítima.