El curs comença amb la teoria de la síl·laba a la pissarra

El curs tot just ha començat i la primera cosa que he portat a l'aula ha estat «La teoria de la síl·laba ®», el mètode que fa anys que faig servir per ensenyar a separar síl·labes sense haver de recordar cap norma de memòria. L'he explicat a tots els meus grups de 3r d'ESO i de 1r de Batxillerat.

Quatre lletres i s'acaba el misteri

O d'obertura, N de nucli, C de coda i Ct de coda travada. Amb això a la mà, una paraula deixa de ser una endevinalla: pa-ta-ta, e-le-fant, a-vi-a-ci-ó, cons-ci-en-ci-a-ci-ó. I quan ja hi tenen la mà trencada, arriben els diftongs creixents i decreixents, els triftongs i els hiats, que és on tothom acostuma a ensopegar.

Vam omplir les pissarres de llistes: Paraguai, aiguaneu, palau, dinou, farmàcia, niu, guineu, següent, ambigüitat, quitxalla, aqüífer, guerrejar, guerra, guitarra… i les que sempre es resisteixen: qüestió, extraordinària, lingüística, boira, cuina, estoig.

El que no m'esperava

Que hi volguessin sortir. Van anar pujant a la pissarra l'un darrere l'altre, i les pissarres van acabar plenes de dalt a baix, amb les obertures, els nuclis i les codes marcats de tres colors.

Però el millor són les llibretes. Algú s'ha fet la seva pròpia portada del mètode:

Fa més de divuit anys que ensenyo català i encara em passa: expliques una cosa que et sembla només una eina i, de sobte, són ells qui se la fan seva. Ha estat un èxit. Tant, que a l'institut ja hi tinc una certa fama.