Les fontades de Barcelona

Les fontades són trobades populars barcelonines al voltant d’una font per ballar, beure i menjar. Aquestes reunions troben el seu inici al voltant del segle XIX, quan Barcelona encara no estava tan centralitzada com avui dia, ni es tenia cura del medi natural, no hi havia piscines a tot arreu i les aigües poc profundes solien estar molt contaminades. És a l’estiu quan aquesta gestió es feia notar més, remarcant la principal clau de les fontades, la necessitat d’escapar de la calor.

En l'actualitat existeixen piscines amb preus molt baixos, gimnasos amb piscina inclosa i fins i tot piscines públiques. Però, tot i que sembli mentida, Barcelona no sempre ha estat un lloc on amagar-se de la calor. A principis del segle XIX no hi havia tantes opcions per refrescar-se a l’estiu, ja que a l’actual Ciutat Vella no hi havia tantes piscines, tot i que era on la majoria dels barcelonins vivien amuntegats.

De fet, el privilegi de tenir una piscina funcional a l’estiu estava reservat per aquells llocs moderns com clubs o edificis que tinguessin l’espai apropiat. D’aquesta manera, la gent, sense altra alternativa assequible, es trobava en la situació d'utilitzar les fonts naturals de les muntanyes de Montjuïc com a eina per lluitar contra la calor i així és com van néixer les fontades. Des de reunions familiars fins a cites romàntiques, les fontades es van convertir en una forma de combatre la calor i de socialitzar a la vegada.

Tot i això, les fontades no són l’única activitat social associada a l’aigua, ja que des d’èpoques antigues, les persones ens hem reunit al voltant de fonts d’aigua. Les pròpies fonts de les ciutats han estat sempre llocs de trobada. En una Barcelona sense piscines ni platges netes, l'aigua pura de les muntanyes va ser fins fa molt poc l'única forma dels barcelonins d'oblidar-se per un moment de la calor de la ciutat i poder gaudir d’un capbussó a l'estiu.