La pel·lícula Tretze dies

Tretze dies és una pel·lícula històrica d'intriga basada en fets reals i dirigida per Roger Donaldson l'any 2000, la qual s'inspira en la crisi dels míssils de Cuba d'inicis del 1960 durant la Guerra Freda. En el film, veiem la tensió existent provocada per les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Per aquest motiu i d'ençà aquest fet, el món va quedar polaritzat entre potències comunistes i capitalistes.

D'una banda, existia el bloc comunista liderat per Nikita Khursxov, qui feia poc s'havia convertit en el primer secretari de la Unió Soviètica el 1953, després de la mort d'Stalin. D'altra banda, hi havia el bloc capitalista americà, liderat per John F. Kennedy, també recentment elegit com a president el 1960, el qual va guanyar per pocs punts. En les eleccions, el seu oponent, Richard Nixon, només va quedar-se uns 118.000 vots curts per arribar als del John F. Kennedy.

És evident que la situació de principis dels anys 60 era de desconfiança mútua. Tanmateix, les circumstàncies van empitjorar arran de la Revolució Cubana en què Fidel Castro va instaurar un règim comunista a l'illa. D'aquesta manera, els estatunidencs, que consideraven el comunisme com un perill per a la societat, es van trobar aquesta amenaça a les portes del país. Al cap de poc temps, aleshores, el govern dels EUA va concentrar el seus esforços en formular una estratègia per a enderrocar l'estat de Fidel Castro. En conseqüència, es va plantejar un pla americà d'invasió a Bahía de Cochinos, que consistia a ajudar un grup d'exiliats cubans armats. No obstant això, els americans es van retirar a temps per evitar un conflicte bèl·lic.

A l'altre costat del món, la Unió Soviètica estava exposada a un atac nuclear perquè els estatunidencs havien instal·lat míssils a Turquia. Com a resposta, la URSS va aprofitar la situació de Cuba per implantar-hi armament nuclear. És a partir d'aquest moment en què comença l'argument in media res de la pel·lícula. Les dues potències, que un cop havien estat aliades durant la Segona Guerra Mundial, ara troben amb la tensió d'un conflicte nuclear. També, en el transcurs de la trama es porten a terme diverses negociacions i, fins i tot, es planteja una nova possibilitat d'ocupació de Cuba.

Personalment, penso que el film és força fidedigne als fets històrics, com per exemple quan veiem l'escena de la reunió entre John F. Kennedy i els generals de l'exèrcit, els quals li aconsellen la invasió cubana. Alhora, considero molt interessant  que el conseller de John F. Kennedy rebutgés la proposta, atès que els generals només volien sang després d'haver perdut l'honor en l'intent fallit de la invasió de Bahía de Cochinos. Una altra mostra de fidelitat històrica és el moment quan Bobby i Kenny s'aturen davant de l'ambaixada soviètica a Washington DC, l'escena de la qual se'n destaca l'olor de fum i de cremat. En aquest moment del film representa que es cremen tots els documents rellevants perquè la Unió Soviètica es preparava per la guerra.

En la meva opinió, moltes de les accions que pren el protagonista són realment racionals i justificables. Ell, com molts altres, no es deixa emportar per les emocions i es guia per la informació que li proporcionen sàviament el seus consellers. És a partir d'aquí, i gràcies al suport del comitè de generals i diplomàtics, que pren decisions per a mantenir-se al marge de la guerra i, al mateix temps, defensar els interessos del país. Malauradament, el president dels Estats Units d'Amèrica no passa prou temps amb la seva família per sacrificar-se políticament i per al bé en comú.

A mi personalment, la pel·lícula m'ha despertat un sentiment de patriotisme americà i un odi indiscriminat cap al comunisme. Això crec que demostra que Tretze dies ens dona una perspectiva molt americana de tots els fets. Tot i que recomanaria veure'n el visionat, perquè engloba la situació de l'època, cal dir que se'ns mostra els americans com a herois, quan en realitat eren tan culpables de la situació com els soviètics. Finalment, si hagués de canviar afegir alguna cosa del film per tenir una nova perspectiva del conflicte, m'hauria agradat visualitzar les reaccions de la Unió Soviètica durant el bloqueig naval, o bé veure a Nikita Khrusxov quan escriu una carta dirigida a John F. Kennedy durant les negociacions.