Hem pintat l'aula feminista de lila (i les mans, també)

Quan em van donar aquesta aula, al soterrani de l'institut, les parets eren d'un blanc que havia viscut temps millors i tenien més forats que un colador. Vaig demanar permís a la directora per pintar-la, me'l va donar, i el meu alumnat i jo ens hi vam posar.

Primer, la massilla

Abans de pintar, calia tapar els forats. Massilla, espàtula i paciència: un per un.

Després, el corró

Llavors van arribar els pots de pintura i els corrons. El color, és clar: lila, el color del feminisme.

I, pel camí, flors

Pintar amb l'alumnat té una cosa bona: mai no és només pintar. A les parets hi van anar sortint flors, cors i estrelles. I a les mans, pintura. Molta pintura.

L'aula feminista

Ara l'aula és lila, i l'hem pintada nosaltres. Gràcies a la directora per deixar-nos-ho fer i, sobretot, al meu alumnat, que s'hi ha deixat la pell.

Si algun dia em busqueu a l'institut, ja ho sabeu: baixeu al soterrani i seguiu el lila.

Per protegir els meus alumnes, a les fotos no se'ls veu la cara.