«Gelats d'altura»: el joc de paraules que em vaig trobar passejant

Passejant per Calella de Palafrugell em vaig aturar davant d'un rètol: l'Enxaneta, gelats d'altura. M'hi vaig quedar una estona, i no era per la gelateria.

L'enxaneta és la criatura que corona el castell. És qui puja l'última, qui fa l'aleta a dalt de tot i sense qui el castell no es dona per fet. És, literalment, qui arriba més amunt de tots.

I aquí ve la gràcia: «d'altura» vol dir les dues coses alhora. Vol dir amunt, que és exactament el que fa l'enxaneta. I vol dir de categoria, com quan parlem d'un professional d'altura o d'una conversa d'altura. Les dues lectures són certes al mateix temps, i cap de les dues no s'ha de forçar perquè hi càpiga.

Un joc de paraules bo no és el que et fa riure: és el que et fa mirar dues vegades. En aquest, la imatge —una criatura enfilada al capdamunt d'un castell— i la promesa —un gelat que val la pena— es diuen amb la mateixa paraula. I es diu en català, sense haver d'anar a buscar-ho a cap altra llengua.

Ho explico perquè hi ha qui encara es pensa que el català només serveix per a la classe i per als papers. Doncs no: serveix per posar nom a una gelateria de manera que el nom t'aturi al mig del carrer. Això també és fer país, i es fa amb quatre paraules ben posades.

Sorpreses de la vida passejant per Calella de Palafrugell.