El valor de la llengua en la nostra societat

La llengua i la literatura és un fenomen omnipresent en la nostra societat que trobem en tots els àmbits de la vida: en moments d’intimitat o d’extraversió, en espais públics i privats, en àmbits festius, artístics, litúrgics, cerimonials, protocol·laris, terapèutics... i en tots la llengua desenvolupa un ampli ventall d’usos i funcions. A més, la llengua, com demostren els estudis lingüístics contemporanis, no és només una successió de paraules amb una presumpte organització, sinó que també és portadora de sentiments, d’idees i de valors. Totes les pràctiques lingüístiques que es treballen a l’aula de primària o secundària estan íntimament lligades a un teixit social i alhora culturalment significativa.

Sabem, per exemple, que la llengua és un poderós mecanisme en la construcció de la identitat, tant a nivell individual, com demostren els usos emprats pels nostres joves d’ara i de generacions passades, com d’imatges col·lectives, moltes amb una càrrega ètnica important. La llengua gaudeix d’una especial versatilitat funcional: ajuda el desenvolupament físic i psíquic, desenvolupa la sensibilitat artística i el judici estètic, pot ser un canal saludable d’expressions emocionals, possibilita encontres participatius, exercita la voluntat i l’esperit de superació, etc. En definitiva, la llengua pot ser, com diuen alguns, un mode apte de coneixement del món, una eina transformadora de la realitat i un gestor competent de la nostra vida.

Per tot això esmentat, hem de valorar la llengua com un instrument pedagògic eficaç en amplis sectors de la nostra societat, no tan sols en individus en edat escolar, sinó també en minories en perill d’exclusió social, persones amb discapacitats, reclusos, gent gran, etc. En conseqüència, conèixer la realitat lingüística és una voluntat a tenir present en mestres i professors amb l’objectiu de posar-la en pràctica a l’aula amb el nostre futur alumnat.

Sara Marugan Oliva