El crac del 29

El crac del 29 va ser una crisi econòmica que es va iniciar l’any 1929, als Estats Units, la qual es va prolongar una dècada i va afectar la gran majoria de països del món, des dels més industrialitzats fins als més pobres. La dificultat per sortir d’aquesta situació econòmica va provocar que molts governs es plantegessin canviar l’estructura financera, ja que desconfiaven de la capacitat del mercat per tornar al seu equilibri natural. Tot això ocorria en un context de creixement i bonança econòmica, derivada de la Revolució Industrial, en què es van començar a crear màquines i noves maneres de generar diners.

A més a més, en aquella època es van produir grans intercanvis de recursos entre països, que feia que les mercaderies es moguessin arreu del món, fent arribar qualsevol productes a qualsevol indret del món, cosa que propicià l’auge de la compra i venda, creant un nou moviment econòmic. Ara bé, el crac del 29 no va ser la primera crisi econòmica destacada, ja que durant el segle XIX va haver-hi una sèrie de crisis molt similars, com el Divendres Negre, una crisi financera provocada per les maniobres especulatives de James Fisk i Jay Gould, dos financers que buscaven mantenir l'or del govern fora del mercat, per elevar-ne els preus. Tot això ho van aconseguir mitjançant influències polítiques, com és l’ajuda rebuda d’Abel Corbin, el cunyat del president actual en aquell, Ulysses S. Grant.

Les causes

• A finals dels anys 20, la producció agrícola i la construcció van començar a estancar-se, fet que provocà el descens del consum. Paral·lelament les empreses industrials afavorides pel crèdit van començar a produir més del que el mercat podia consumir.
• La disminució de les vendes de productes industrials va provocar una onada d’acomiadaments en les indústries. L’atur als Estats Units va representar el 30% de la població, fet que va provocar una disminució molt elevada del consum.
• Davant dels rumors de les pèrdues de moltes empreses, els inversors van considerar oportú vendre les seves accions, les quals havien pujat el seu valor en els anys anteriors. Aquesta venda sobtada de les accions va fer que el seu preu baixés estrepitosament.
• A causa de la histèria col·lectiva, la població va començar a retirar els seus estalvis dels bancs provocant que aquests no poguessin retornar els diners. Quan els petits bancs van començar a fallar va provocar l’arrossegament dels bancs grans, amb la posterior caiguda de les filials internacionals.

Le conseqüències

• La reducció del consum de béns industrialitzats, cosa que va portar al tancament de moltes empreses afectades per la manca de demanda.
• En reduir-se el consum industrial, va augmentar l’atur arreu del món.
• Els Estats Units devia molts diners a tothom, tant a la població com a altres països, per la qual cosa durant 4 anys va estar en marcadors econòmics negatius.
• Els països europeus que necessitaven i rebien crèdits nord-americans van deixar de rebre'ls.
• La pobresa i l’atur va augmentar a nivell mundial.
• Els termes de l'economia capitalista es van tornar a replantejar en necessitar la intervenció de l’estat americà per reactivar l'economia. Així, van sorgir noves formes de capitalisme amb més intervenció estatal en el control de preus, crèdits, generació de llocs de treball, etc.