El .cat fa 20 anys, i aquest web és un dels 118.000

L'any 2005, la comunitat catalana va aconseguir de l'ICANN —l'organisme que decideix com s'anomenen les coses a Internet— una cosa que no s'havia fet enlloc: un domini propi per a una llengua i una cultura, i no per a un estat. Així va néixer el .cat. Vint anys després, el porten més de 118.000 empreses, institucions i persones.

L'aniversari es va celebrar aquest setembre a la Sala Gran del Museu Marítim de Barcelona, amb més de 550 persones. Hi van parlar Genís Roca, president d'Accent Obert —la fundació que gestiona el domini i que fins fa poc es deia Fundació puntCAT—, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Hi va haver també una taula rodona amb Teresa Cabré, de l'Institut d'Estudis Catalans; Rosa Romà, de 3Cat; Elena Fort, del FC Barcelona, i Núria Ribas, d'Amical Wikimedia.

Per què aquesta adreça acaba en .cat

Quan vaig obrir aquest web, triar el .cat no va ser una decisió tècnica. Em dedico a ensenyar català: l'adreça on ho explico havia d'acabar en .cat. I cada any, quan arriba l'avís de renovació, el renovo sense pensar-m'hi.

Aquesta primavera, l'equip del .cat va escriure a les persones que hi tenim un domini per donar-nos les gràcies i convidar-nos a celebrar els vint anys plegats. Deien una cosa que fa gràcia de llegir quan fa anys que pagues una renovació sense que se n'assabenti ningú: que sense la gent que hi és any rere any, el .cat no seria el que és.

I tenen raó, suposo. Un domini no és gran cosa: són quatre lletres al final d'una adreça. Però són les quatre lletres que diuen, abans que ningú no obri la pàgina, en quina llengua es treballa aquí dins.

Sara Marugan Oliva

Fotografia: seu d'Accent Obert a la plaça Nova de Barcelona. Autor: Enric. Llicència CC BY 4.0, via Wikimedia Commons.