El .cat fa 20 anys, i aquest web és un dels 118.000

L'any 2005, la comunitat catalana va aconseguir de l'ICANN —l'organisme que decideix com s'anomenen les coses a Internet— una cosa que no s'havia fet enlloc: un domini propi per a una llengua i una cultura, i no per a un estat. Així va néixer el .cat. Vint anys després, el porten més de 118.000 empreses, institucions i persones.

L'aniversari es va celebrar aquest setembre a la Sala Gran del Museu Marítim de Barcelona, amb més de 550 persones. Hi van parlar Genís Roca, president d'Accent Obert —la fundació que gestiona el domini i que fins fa poc es deia Fundació puntCAT—, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Hi va haver també una taula rodona amb Teresa Cabré, de l'Institut d'Estudis Catalans; Rosa Romà, de 3Cat; Elena Fort, del FC Barcelona, i Núria Ribas, d'Amical Wikimedia.

Per què aquesta adreça acaba en .cat

Quan vaig obrir aquest web, triar el .cat no va ser una decisió tècnica. Em dedico a ensenyar català: l'adreça on ho explico havia d'acabar en .cat. I cada any, quan arriba l'avís de renovació, el renovo sense pensar-m'hi.

Aquesta primavera, l'equip del .cat va escriure a les persones que hi tenim un domini per donar-nos les gràcies i convidar-nos a celebrar els vint anys plegats. Deien una cosa que fa gràcia de llegir quan fa anys que pagues una renovació sense que se n'assabenti ningú: que sense la gent que hi és any rere any, el .cat no seria el que és.

I tenen raó, suposo. Un domini no és gran cosa: són quatre lletres al final d'una adreça. Però són les quatre lletres que diuen, abans que ningú no obri la pàgina, en quina llengua es treballa aquí dins.

Fotografia: seu d'Accent Obert a la plaça Nova de Barcelona. Autor: Enric. Llicència CC BY 4.0, via Wikimedia Commons.