«Desolació», de Joan Alcover, a la marató literària de l'Obrador d'Històries

L'Obrador d'Històries convida tothom a gravar-se amb el mòbil recitant el seu poema preferit i a enviar-lo per WhatsApp, dient el nom i el cognom, el títol del poema i del poemari, qui el va escriure i on es va publicar. Una marató de poesia feta de veus de gent corrent.

Jo hi he participat amb «Desolació», de Joan Alcover: un dels sonets més durs i més bells que s'han escrit mai en català.

La gravació que he enviat

Per què aquest poema

«Desolació» és una elegia. El poeta s'hi compara amb un arbre a qui han anat arrencant les branques una per una — i no és una metàfora buscada, és la seva vida.

Joan Alcover va perdre la seva primera dona, Rosa Pujol, el 1887. El 1901 se li va morir la filla Teresa, de tuberculosi. El 1905, el fill Pere, de tifus. El poema es va publicar el 1909, dins Cap al tard, al recull d'elegies.

I encara no s'havia acabat. Deu anys després de publicar-lo, el 1919, Alcover va perdre dos fills més —Maria i Gaietà— el mateix dia. D'aquella vida en van quedar aquests versos i un sol fill viu.

Per això costa tant llegir-lo en veu alta sense que et tremoli la veu. I per això l'he triat.

La marató literària l'organitza l'Obrador d'Històries amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.