«Cançó del pressentiment», de Clementina Arderiu, en un aparador de Roses

Passejant per Roses, en una sabateria vaig trobar-hi aquest poema de Clementina Arderiu titulat «Cançó del pressentiment».

El poema

Si presento la mudança

entremig del meu costum,

és que alguna cosa hi dansa.

Serà boira, serà llum?

Ara sóc com el qui es llença

dins la nau al mar pregon:

prou la ruta és dins sa pensa,

però la fi, qui sap on?

Esperança no em fa nosa,

m'ha dut sempre a bon camí,

i en parlar-me ella una cosa

me l'havia de complir.

Per això en tinc alegria

sens que en sàpiga res cert:

missatger que ella m'envia

son missatge ja ha complert.

*Clementina Arderiu, «L'alta llibertat» (1920)*

Qui era Clementina Arderiu

Clementina Arderiu (Barcelona, 1889 – 1976) és una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX. Va publicar «L'alta llibertat» el 1920, el seu segon llibre, i hi va acabar de fixar la manera de dir que la caracteritza: la forma breu de la cançó, la llengua clara, i les coses de cada dia mirades de prop fins que en surt el fons.

Va estar casada amb el poeta Carles Riba. Anys després, el seu nét Pau Riba va musicar aquesta mateixa «Cançó del pressentiment».

Poesia als aparadors

L'aparador forma part del «Mes de Paraules», el cicle literari que Roses celebra entre el Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març, i Sant Jordi. Una de les propostes són els «Aparadors de Paraules»: els alumnes del cicle formatiu d'Activitats Comercials del Centre Escolar Empordà trien un poema, l'il·lustren i l'escriuen al vidre de les botigues del poble.

El cicle és de primavera i el poema encara hi era a l'agost, entre les sabates. És, potser, la millor manera de fer arribar la poesia a qui no la buscava: posar-la pel mig.

Si passeu per Roses, mireu els aparadors. N'hi ha uns quants, i cada any canvien.